Dialett tergestin

Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El Tergestin l'era quell dialett neolatin parlaa a Triest fina al Vottcent, quand che 'l sò post a l'è staa ciappaa de on dialett veneto. El Tergestin l'era pussee vesin al Forlan, al vegg dialett de Muggia e a la lengua istriota.
La reson de la soa fin la se troeuva in del fatt che, tra Settcent e Vottcent, la città de Triest l'è cressuda de bon (l'era vun di port pussee important de la corona austriega) e donca gh'è vegnuu a viv ona motta de gent de foeura, che parlaven on dialett de la koiné veneta, che l'è vegnuu el dialett triestin del dì d'incoeu. Inscì, adasi adasi, el tergestin l'ha taccaa a morì, e in del Vottcent l'era parlaa domà in di famej aristocrategh pussee vegg de la città (ciamaa in tergestin lis tredis fameis). In del 1828 l'è sortida foeura voeuna di pussee important oper che gh'emm per cognoss 'sto dialett, i Dialoghi piacevoli in dialetto vernacolo triestino del scior Giuseppe Mainati. Col passà del temp però l'è pù staa parlaa de nissun. Istess l'è capitaa al dialett de Muggia, indove al dì d'incoeu se parla triestin, italian e sloven. Del tergestin gh'è restada pocca eredità in del triestin, foeura che ona quai parolina.

A la fin del XX secol el poeta gorizian Ivan Crico l'ha scritt di poesii in tergestin, che poeu hinn staa pubblegaa in d'on liber 2008 ciamaa D'arzént zù (che 'l voeur dì D'argent andaa via).


© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search